Casar-se a Osona

 

El color platejat

Com hem d’elegir el metall? II

En l’última entrada al blog, fèiem referència als colors del metall. Avui parlarem del platejat.

Si ens agrada aquest to, podem escollir les peces de plata. El preu és força bo i no deixa de ser un metall noble (que ens dóna la garantia de poder treballar sobre la peça posteriorment). hem de saber però que la plata per naturalesa s’oxida i vol una mica de manteniment si no és que la duem sempre posada. Hi ha banys que es dónen per tal de retardar aquest procés que encariran un pèl el preu però de manera assumible.

D’altra banda, hi ha el platí que és un metall noble però que el seu preu (tant del metall com del seu treball) és molt elevat, més car que l’or. És una molt bona opció per la seva durabilitat peró ens obligarà a preparar la cartera. També hi ha l’or blanc que no s’oxida i que, gràcies a la seva aleació, té el to platejat però que necessita d’un bany de rodi que caldrà refer ocasionalment (especialment els anells o els braçalets que tenen més fregament).

En últim lloc, també hi ha l’acer i el titani (aquest un xic més fosc) que ens dónen molt resultat en quant a que el color sempre està bonic , però que, al no ser un metall noble, no es pot treballar amb facilitat i per tant, ens haurem d’adaptar als dissenys i tamanys oferts per les marques, sense possibilitat de personalitzar-los gaire.

Com hem d’elegir el metall?

Quan volem comprar una joia especial el primer que ens  hem de plantejar després d’escollir el disseny és el metall en que estarà realitzada aquesta. És aquí on se’ns presenten les primeres qüestions: Quin color i quin acabat ens agraden? Quin ús li volem donar a la joia? Quant sovint i durant quant de temps la portarem? Quant ens hi volem gastar?

Aquestes són pistes que ens ajudaran a determinar el metall més adeqüat. Si el que busquem és una joia que sigui per a tota la vida, no haurem d’escatimar tant en el preu i ens haurem de centrar en la durabilitat del metall, mentre que si busquem una peça de molt impacte per a lluïr en una sola ocasió (suposant que sigui de gran tamany), ens podem aventurar a buscar metalls més senzills.

En les properes entrades al blog, intentarem donar-vos algunes pautes que poden ajudar:

OR GROC:

Si ens agraden els metalls daurats, l’estrella és l’or. Hem de saber que els banys a la llarga es gasten i que les peces xapades acabarant perdent el color. El joier ens orientarà sobre el gruix (depenent de les micres) i la qualitat del bany. Per evitar aquest desgast del color, el metall més adeqüat és l’or. Al no dur bany, una peça massissa d’or de 18 quirats restarà bonica durant molt més temps encara que pugui perdre l’acabat polit o satinat inicials. A banda d’això, l’or rarament perd valor econòmic i per això al fer la compra podem veure-ho com si fessim una inversió. Hem de saber però, que el seu preu és alt.

Si la ocasió no ens permet fer una gran despesa però seguim tenint preferència pel color daurat, sempre optarem en primer lloc per un plaqué o làmina d’or sobre una peça de plata per exemple; en segon lloc per un xapat d’or sobre acer o plata (ja que la durabilitat serà més alta que no sobre altres materials més degradables, i per últim un bany sobre llautó o sobre altres aliacions de metalls senzills. D’aquesta manera podrem reduir molt el preu respecte al del’or de 18kt.

MOMENTS DE JOIA

Cada cop són més els nuvis que busquen unes aliances especials. Des de motius que recorden els llocs i els fets que els han unit fins a meres formes boniques per si soles.

Són dissenys personalitzats que necessiten d’asseure’s i parlar per arribar a trobar la joia que encaixi a la perfecció per l’estil, el material, la realització i el pressupost.

Moments de Joia és el nom que donem a les aliances de casament exclusives per als nostres clients i us convidem a veure’n alguna imatge.

1968

 

Sota lemes com “Sous les pavés, la plage” l’ecologisme prenia força a la revolució cultural del Maig del 1968 a París, entre d’altres ciutats modernes. Defensaven els seus seguidors que calia superar la modernitat i la indústria per ser destructives i tornar a una naturalització del món. Calia esperar que sota l’asfalt de les ciutats, es retrobaria la sorra de les platges.

Sempre he trobat interessant la reflexió sobre la lluita entre els límits de la civilització i la natura i ara he volgut plasmar-ho en unes joies que representen els dos móns. No hi ha platges ni arena però les flors reneixen sobre les rodes i pinyons de la indústria.

Tot plegat, és realitzat en plata i ve muntat amb cordó d’àgates de colors.

La joia del Cabrerès

Alguns, molts de nosaltres, sentim un vincle estret amb la terra que ens ha acollit, la terra que veiem cada dia des del punt de l’alba fins al sol ponent.

És a partir de l’evocació d’aquest vincle, que va néixer la idea de fer una vegada més, 10 anys després de la creació de la Joia del Ter, una joia dedicada al territori. Amb l’aportació d’un nou col.laborador als meus dissenys, l’ Andreu Rifà (que no em puc estar de nombrar-lo ja que es pot considerar un bon mestre per mi), mà a mà vam poder desenvolupar l’anell i el braçalet de Cabrera que ara presento.

L’Skyline dels cingles de Cabrera, vistos des de Manlleu, és d’una formidable perfecció. Tant ho és en la natura com quan et planteges plasmar-lo en joia. La longitud dels cingles d’ambdós costats és practicament la mateixa, fet que permet situar l’Agullola de la Tuta ben al centre de la peça i poder-la lluir amb la seva màxima esplendor.

Si us agrada la idea, us convido a venir-la a veure en persona.

Tapís de fulles

Per trencar una mica amb la dinàmica de realitzar peces minimalistes, em va venir de gust poder realitzar unes joies més elaborades. Amb la dedicació d’unes quantes horetes, amb molt de gust ben invertides, serrant, gravant al burí i soldant una a una les fulles que havia escollit, vaig poder donar cos a les joies de la nova col.lecció de fulles.

Per si algú hi té interès en conèixer-les, totes les fulles aquí representades són d’arbres autòctons dels paísos catalans (fréixer, salze, alsina, roure, noguera, etc.).

Aquesta col.lecció pot realitzar-se amb diferents tipus d’acabat (mat, polit) a gust de la futura portadora.

Línies

L’inici creatiu de les joies que ara presento se centrava en el concepte d’ETERNITAT.

L’eternitat venia representada en l’aliança per unes línies paral.leles que recorrien juntes el seu camí, camí que no tenia punt de partida ni de final, ja que sempre retornaven altra volta al mateix lloc. I és que una l’aliança  no és altra cosa, segons el meu parer, que la representació en forma de joia del lligam que s’estableix entre les persones, el recórrer junts el camí. I així és com va néixer aquesta col.lecció que es realitza en or i en plata.

Més endavant però, jugant amb les línies paral.leles materialitzades, vaig decidir fer un pas més i buscar noves formes que poguessin complementar el joc i és així com van arribar la resta de peces de la col.lecció, que s’acompanyarien, com de costum m’agrada fer-ho, amb altres materials més enllà del metall (lapis-làtzuli, perles cultivades,..).

Ja tenim quinze anys!!

Perquè tots ens fem grans, nosaltres i vosaltres, la nostra botiga també. 

Era el 1999, quan la Núria va decidir reobrir la joieria a la plaça especialitzant-se aquesta vegada, en rellotges de disseny. Amb l’ajuda incondicional de la família, que sempre havien estat petits empresaris, s’adreçava a la recentment creada Oficina de Promoció Econòmica de Manlleu a presentar el seu nou projecte. Eren temps en què un fàcilment es veia en cor de començar un negoci. Temps de vaques grasses en què el consum era l’ordre del dia i en què les ajudes i incentius als nous emprenedors esperaven sobre la taula. Temps plens d’oportunitats, podríem dir-ne.

Tot i així, ningú no va dir que seria fàcil. I no ho va ser. Però les dificultats del dia a dia no mermàven la il.lusió. El que en un principi havia estat -la botigueta que porta aquella nena- com molt carinyosament ens anomenaven les veïnes, s’anava convertint en referent dins del sector argenter, a pas de formiga però amb gran fermesa. L’ampliació de la rellotgeria a joieria d’argent, la incorporació de la Montserrat, la implantació de la botiga on-line i l’expansió del taller per poder produir més peces pròpies; són passos que hem anat fent i que ens han portat a on som ara, al 2014. Són els d’ara, temps oposats als d’aleshores, però plens d’il.lusió en l’imaginari col.lectiu i també en el nostre.

Qui vulgui compartir la nostra satisfacció, li posem més fàcil amb un 15% de descompte en els nostres productes de joieria i rellotgeria. Des del 5 de novembre al 5 de desembre.

La imatge parla

Perquè nosaltres també creiem que la imatge parla, us deixem aquest enllaç de la firma JMConesa, reproduït recentment a 8tv. Aquí, Josep Pons i Ayrín Pons ens donen uns quants consells de com treure el millor partit dels complements.

No us el deixeu perdre!!

http://www.youtube.com/watch?v=8yOHbEITEhU

I si us agraden les peces, podeu venir-les a veure en primera persona.