Amb l’arribada del bon temps, augmenta la demanda de joies amb pedres clares. Entre elles, la perla, supera totes les expectatives. I és que, tal i com ja deien les nostres àvies, “les perles fan ser guapo”. Perquè? Les joies amb perles són el complement ideal que ens donarà un toc d’elegància als nostres conjunts. Amb elles podem formalitzar un vestit casual i ens donaran la seguretat de sentir-nos ben ubicades, a qualsevol que sigui l’esdeveniment que ens hagin convidat, des d’un brunch a la ciutat fins a la celebració d’unes noces.
És també la perla, un símbol de la vida lenta, consolidada sobre bases segures, en el sentit de que és quelcom que s’ha anat construint amb el temps. Per aqueata raó, esdevé un regal idoni des de la parella.
Aquí i avui us volem donar unes breus recomanacions que podeu tenir en compte si aquesta primavera us acosteu a apreciar una d’aquestes perles. La nostra intenció és oferir unes notes concisses i entenedores per distingir-ne les classificacions. Esperem que us sigui d’interès.
Com és sabut, les perles són gemmes orgàniques produïdes per certs bibalves* com a reacció davant de cossos extranys que han estat dipositats dins la petxina. L’animal genera un gruix de nacre embolcallant aquests cossos i originant així les perles. *Majoritàriament les perles estan produïdes per ostres del gènere Pinctata. En funció del gènere trobarem una tipologia de colors i aparença. Des d’ara en aquest article parlarem d’ostres en general.
Aquest procés pot ser accidental, donant a lloc les perles naturals o verdaderes. També pot ser incentivat per l’home quan insereix un cos prefabricat a dins la petxina, que dóna lloc les perles cultivades. L’obtenció de perles naturals va tenir molta importància en la història, però en l’actualitat més d’un 90% de les perles que es recol.lecten són cultivades. A simple vista és molt difícil distingir-les i sempre serà recomanable demanar al joier o buscar a l’etiqueta aquesta informació. Tant en unes com altres, cal fer distinció de les perles d’aigua salada o de les d’aigua dolça, segons l’hàbitat de les ostres.
Des de l’Edat Mitjana, l’obtenció de perles naturals d’aigua dolça va ser força important a Europa, Amèrica del Nord i a zones d’Àsia, però amb la contaminació i conseqüent desaparició dels moluscs dels rius, la seva obtenció va caure en desús. Si bé és cert que s’han repoblat d’aquestes espècies alguns rius d’Europa, aquesta pràctica està prohibida actualment.
Pel que fa a les perles naturals d’aigua salada, també conegudes fins fa no massa com a perles d’Orient , remarcaríem que les seves escassetat i difícil obtenció fan que el seu preu sigui molt més alt. El seu habitat és en zones càlides al costat de l’Equador (països al Golf de Bengala, com Birmània, Índia, Sri Lanka, Filipines i illes del Pacífic, Austràlia, països del centre d’Amèrica, …)
Sobre el cultiu de les perles, hem trobat curiós que al segle XIII ja se’n trobaven documentats a la Xina alguns intents però va ser a partir del segle XX que es va desenvolupar la tècnica tal i com la que coneixem avui. Destacaríem que el rendiment en llacs o rius és molt més alt i que per tant, el preu de les perles d’aigua salada és en general més elevat. Els principals punts de procedència són Austràlia, el Japó, la Xina i els països del Sud-Est Asiàtic, tan pel que fa a les d’aigua dolça com les de salada.
Hi ha altres processos industrials de producció de perles que no poden ser denominades naturals o cultivades, com podrien ser les perles sintètiques, d’imitació o les compostes. Alguns exemples serien les perles de vidre, les perles Majorica, les perles Mabe, …
Per a cada tipologia de pedra preciosa, s’utilitzen uns criteris de valoració i els que hauríem de considerar en el cas de les perles són el llustre (brillantor que ens dóna el gruix de nacre), el tamany (diàmetre o extensió), la forma (l’esfèrica és la més apreciada), la textura (excepte en les perles barroques, es busca launiformitat) i el color (el blanc és el color més apreciat fins al groc, deixant de banda les altres tipologies com la de la perla gris). Hem de tenir cura que sovint, per millorar l’aspecte de les perles, se sotmeten a diferents tractaments per blanqueig, tenyit o radiació. No sempre el color modificat és permament i quan menys manipulades hagin estat les perles, més valor tindran.
Per acabar, citem algunes fonts d’informació que hem utilitzat i que considerem molt recomanables per aprofunditzar una mica més:
SCHUMANN, Walter. ( 1997 ) Guía de las piedras preciosas y ornamentales, Barcelona: Ediciones Omega.
http://www.perlas.com.mx [Perlas del Mar de Cortez. Mèxic. Data de consulta: 2 d’abril de 2013]
http://www.pearl-guide.com [Pearl-Guide International Conferederation. Data de consulta: 2 d’abril de 2013]
I sobretot, no deixar d’admirar mai aquests tresors que ens ha regalat la naturalesa!!
Collelldemont, creativitat en argent i rellotges 